Medi Ambient
dijous, 22 de desembre de 2022

Art i medi ambient: una bona simbiosi

Art i medi ambient: una bona simbiosi

El proppassat 17 de novembre de 2022 va tindre lloc a l’IVAM el MAiMA, un monogràfic sobre art i medi ambient. En la següent publicació us mostrem un resum de diversos temes que volíem comentar i que ens semblen interessants per fer-ho.

  • Art i medi ambient

  • De les Falles com a monocultura a unes Falles ecològiques

  • Naturalesa i art, una porta a la sorpresa i a l’educació ambiental



Us adjuntem el PDF del monogràfic complet per a la vostra informació.

  • Art i medi ambient

En este primer editorial introductori, Celsa Monrós Barahona ens parla de l’amistat que existix entre l’art i l’educació ambiental. Pel que fa a l’art, és un transmissor d’emocions i d’idees, per la qual cosa, i en el moment actual de crisi climàtica, l’educació ambiental pot trobar un aliat en l’art per a fer arribar este missatge que, a més de comprendre dades científiques sobre les causes i conseqüències del canvi climàtic, inclou un alt contingut emocional. L’art pot fer sentir la urgència de la situació que està sofrint la naturalesa i, alhora, provocar una resposta de la població en forma d’acció per a salvar-la juntament amb nosaltres mateixos.

Un exemple és l’obra que realitzà Joseph Beuys en 1982, 7000 roures. Va col·locar 7.000 pedres de basalt en la Friedrichsplatz de Kassel, Alemanya. Es tractava d’aconseguir plantar un roure al costat de cada bloc de basalt. Era una manera de problematitzar i denunciar el desenvolupament urbà de les ciutats, en la segona mitat del segle xx, al servici de l’automòbil en prejuí dels elements i de les zones naturals.



7.000 roures. Joseph Beuys. En l’actualitat.

  • De les Falles com a monocultura a unes Falles ecològiques

    • Les Falles com a monocultura

El que ens comenta en el seu editorial Gil Manuel Hernández i Martí (director del Museu Faller de València, professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València en excedència i membre de l’Associació d’Estudis Fallers) és com deuria ser la transició d’esta festa, que en els seues orígens era hegemònica de la classe popular i amb arrels carnavalesques i, per tant, en contra del poder establert. Al llarg del temps, s’ha anat convertint en una expressió de monocultura, és a dir, han anat apareixent una sèrie de regles arbitràries que sorgixen de l’anomenat sentit comú que només deixa existir unes úniques Falles possibles, les quals es consideren com a sagrades.

D’esta forma, el que constituïa una pràctica popular contestatària s’ha domesticat i institucionalitzat per acabar sent una festa no conflictiva i dins del poder establert.

Falla Universitat Vella 1998. Que se’ns crema!

  • Les Falles ecològiques

En març de 2020 va succeir el que semblava impossible que poguera ocórrer: se suspengueren les festes falleres d’eixe any, juntament amb tot el que comporten. El motiu: la pandèmia de la covid que va paralitzar tot el planeta.

«El que és cert, com indiquen multitud de testimonis, treballs i estudis rigorosos (Servigne i Stevens, 2020), és que estem ingressant en un horitzó potencialment crític definit per la crisi del creixement, l’escassesa progressiva, la intensificació d’emergències climàtiques, el descens energètic, la ruptura de les cadenes d’abastiment, la inseguretat alimentària, l’augment de la desigualtat social, la conflictivitat i polarització a tots els àmbits, les pandèmies recurrents fruit de la depredació agroindustrial de la natura, l’extinció d’espècies la degradació mediambiental quasi irreversible producte del ja esmentat canvi climàtic» [1]

La crisi actual de la covid-19, així com la intensificació de la crisi energètica i ecològica, hauran de servir d’oportunitat per obrir un debat en profunditat sobre la reinvenció integral de la festa. Però, fins ara, no s’ha fet res seriós i sembla ser que es tendix a tornar al camí de sempre, maquillat de certes mesures ecològiques les quals estan molt lluny de portar a la transició ecosocial requerida i necessària.

Per aconseguir que la nostra festa duga a terme esta transformació, dins del context més amunt descrit, seria menester, tal com comenta Taibo (2021), atendre quatre qüestions essencials: el que cal rebutjar, el que cal preservar, el que cal recuperar i el que cal introduir.

  • El que cal rebutjar: la magnitud en favor d’un decreixement. Tornar a les dimensions dels anys 30 a favor d’una festa més modesta i reduïda. Més casera, més arrelada i menys mercantilista.



 

Falla Borrull-Socors 2022. L'in100di; jugant amb foc

  • El que cal preservar: la valorització i protecció patrimonial de la festa, especialment la condició, sempre revisable per la UNESCO, de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Els elements més entranyables i emocionals. Preservar els seus oficis, les arts i artesanies amb ajudes públiques, accions d’estímul i plans estratègics participatius amb una especial protecció i salvaguarda d’allò especial i imprescindible afegint la característica de la sostenibilitat.

 

  • El que cal recuperar: reprendre l’antiga relació de simbiosi de les Falles amb el veïnat. Els materials en desús com la cera, el cartó i les teles. I, per acabar, que la festa siga més sana i ecològica, és a dir, no tan alcoholitzada, massificada pel turisme i amb menys petjada sobre el medi ambient.

 

  • El que cal introduir: nous materials de construcció de les Falles més sostenibles. Reduir la grandària dels monuments, donar-li més valor a la originalitat i creativitat dels artistes fallers. Vore quins actes o rituals serien prescindibles i afegir-ne altres de nous que relacionen la festa amb el seu entorn urbà, amb el veïnat, i que marquen, alhora, un caràcter igualitari i comunitari que tinguen en compte el medi ambient.



En el pròxim any 2023, per exemple, es concediran els primers premis a les tres falles que siguen més sostenibles en l’ús de materials o que facen servir temàtica relacionada amb la protecció del medi ambient.

En paraules de Gil Manuel Hernández: «apostar per unes Falles més ecològiques és el mateix que apostar per unes Falles més democràtiques, diverses i obertes, lligades a unes formes organitzatives més flexives i plurals. Unes Falles concebudes, en definitiva, com un espai creatiu, participatiu i popular».

  • Naturalesa i art, una porta a la sorpresa i a l’educació ambiental

La naturalesa ha inspirat l'ésser humà des dels seus orígens per a despertar la seua creativitat i l’art en les seues múltiples expressions: pintura, escultura, música, dansa, teatre, cine, etc.

Per exemple, en les pintures rupestres es plasmaven els animals que es desitjaven caçar o la guerra amb una altra tribu que es volia guanyar.


 

Pintures rupestres. iStock by Gelly images. https://www.istockphoto.com/es/foto/prehist%C3%B3ricas-pintura-rupestre-con-la-guerra-escena-gm133825950-18263666

D’esta manera, a través de l’art, l’ésser humà ha pogut reflectir els seus pensaments i preocupacions.

Un mode de produir emocions a l’enfrontar-nos a determinats paisatges és l’anomenat Land Art o art de la terra, art ambiental o obres de terra, per a manifestar la interacció humana-artista-medi ambient (Robert Smithson, final dels anys seixanta, principis dels setanta); obres que es duen a terme a l’exterior amb materials de l’entorn i s’hi mantenen exposades al pas del temps, a les inclemències meteorològiques.

Amb l’Spiral Jetty (1970), situada al Gran Llac Salat del desert d’Utah, Smithson va voler que la contemplàrem com si es projectara cònicament cap a dins de l’aigua i cap a fora, a mode de closca de caragol, identificada en la mitologia grega com el laberint del minotaure.

Spiral Jetty, Smithson al seu laberint. El rebobinador. https://masdearte.com/especiales/la-espiral-jetty-smithson-en-su-laberinto/

L’art sempre ha volgut representar la naturalesa de la manera més fidel pel simple fet que necessitem la naturalesa per obtindre un equilibri físic, mental, emocional i social.

L’educació ambiental, dins de l’educació social, també necessita la naturalesa. Es fonamenta en gran mesura en ella, pretén despertar la sorpresa innata per ella, per la bellesa dels paisatges, i posa el focus també en els usos i servicis que esta ens aporta i en els impactes que ocasionem en ella.

Processos que alimenten la relació respectuosa amb l’entorn. Activitats d’Educació ambiental al CEACV

Les persones que es dediquen a l’educació ambiental intenten que la societat abandone l’enfocament antropocèntric que es té del medi natural com a reservori de recursos inesgotables. Per una altra banda, també tenen com a objectiu aconseguir que ens sentim part d’ella tornant a tindre una reconnexió que s’ha perdut. Podem aprendre de la naturalesa i apassionar-nos amb ella. L’educació ambiental és, en este sentit, també emocional com l’art.

El periodista i autor estatunidenc Richard Louv va encunyar el terme Trastorn per dèficit de naturalesa a les conseqüències en la salut física, psíquica i emocional que produïx la falta de connexió amb la naturalesa. En esta època altament tecnològica i de crisi ambiental, la mateixa naturalesa ha de ser considerada com una teràpia.

Un exemple són Els Banys de Bosc, també coneguts com a Shinrin Yoku. Consistix en submergir-te amb els cinc sentits en un bosc de manera cíclica, per exemple trenta minuts una vegada a la setmana, per aconseguir un efecte terapèutic contra l’estrés.

EFEVERDE. Naturalesa i salut, 24 de març de 2022 https://efeverde.com/prescribir-naturaleza-medicos-espanoles-motivo-para-cuidarla/

Finalment, si aconseguim conjuminar la consciència ambiental amb la consciència estètica obtindrem unes generacions més formades i més sensibles respecte a la problemàtica ambiental. Cal, llavors, que s’aprope l’art als entorns quotidians per tal que es produïsca una major sensibilització en relació a l’art i a l’entorn, un accés més proper i democràtic al món de l’art.

Ací mostrem un vídeo CambiArte : Arte y cambio climático de Fondo de Acción, d’una experiència combinada i simbiòtica entre art i educació ambiental.

Art i canvi climàtic. CambiARTE. Fons d’acción.https://www.youtube.com/watch?v=dJbE_IKq0dQ

Fonts:

  • [1] MAiMA. Monogràfic de Art i Medi Ambient. IVAM 2022

  • Falles sostenibles: València premiarà els monuments que tracten temes relacionats amb la sostenibilitat i utilitzen materials ecològics. Valencia/fallas. El periódico.com. 20/04/2022. https://www.elperiodic.com/valencia/fallas-sostenibles-valencia-premiara-monumentos-traten-temas-relacionados-sostenibilidad-utilicen-materiales-ecologicos_817359