Lloc Nou de la Corona

Per carretera, l'accés al municipi s'efectua a través de l'avinguda de l’Albufera, que separa els municipis d'Alfafar i Sedaví, i que enllaça amb l'autovia V-31.

 

L’all i pebre i la paella, són els plats més típics de la cuina local.

Llocnou de la Corona és el municipi valencià més xicotet (el seu terme municipal només abasta el nucli urbà de la població). Dels seus monuments cal destacar l'Església Parroquial de la Verge del Rosari, que va ser acabada de construir en 1902.

Església Parroquial de la Verge del Rosari

Es va començar a construir el 17 de desembre de 1899 sobre l'antiga ermita i es va inaugurar en 1904. D'estil neogòtic, es tracta d'un edifici exempt d'uns 12 per 20 m, al costat esquerre dels quals s'obri la plaça Major. És obra de pedra i rajola, sent les seues línies tan clàssiques com ho permet el material. La façana està coronada en la línia superior, amb òcul davall i un nínxol buit, entre pilastres. La coberta, de dos aiguavessos, és de teula àrab, fins i tot a la part alta dels tres contraforts de cada banda. En els flancs existeixen nínxols cecs i allargats, que es corresponen amb els espais de les capelles interiors. El temple és d'una nau, amb arcs de mig punt i volta de mig canó. Als peus es troba el cor, i en el presbiteri existeix un retaule neoclàssic amb la imatge de Verge del Rosari.

 

Les festes majors se celebren en honor al Corpus Christi, amb celebracions religioses i lúdiques (concurs de paelles, revetles, etc.). També té especial interés la festivitat de Sant Vicent Ferrer i les festes del 9 d'octubre, dia de la Comunitat Valenciana.