Albal
Per carretera, es pot accedir de diverses formes. Des de València, prenent la V-31 i posteriorment la CV-33. L'N-332 ens portarà de manera ràpida passant per Alfafar, Massanassa i Catarroja, prenent l'eixida Albal/Torrent. En aquest punt enllacem amb la CV-33 fins a arribar a la localitat després de passar Torrent. L'N-340 arriba a Albal des de la zona nord, després de travessar els nuclis urbans de Catarroja, Massanassa i Benetússer. També podem accedir pel sud des de Beniparrell i Silla. Finalment, la CV-400 transcorre paral•lela a l'N-340 unint les mateixes poblacions que aquesta, però pels afores, de manera que s'aconsegueix una major rapidesa. Albal no disposa d'estació de ferrocarril, però la seua estació més pròxima és Catarroja (2 km). Des d'allí es pot prendre un autobús de servei regular que uneix Albal amb Catarroja, Massanassa, Benetússer i València.
La població es troba en una comarca famosa pels seus arrossos, per la seua varietat i els complements o condiments típics amb què es realitza la seua preparació. Per això destaquen la Paella, “l'arròs al forn”, l'All i Pebre. Respecte als dolços els més típics són els tradicionals Pastissets de Moniato, «llit ací-llit allà».
L'Ermita de Santa Ana va ser fundada pel senyor del poble (capítol catedralici de València) amb la finalitat de commemorar una imatge de Santa Ana en el tronc d'una olivera situada al costat del lloc de la seua construcció. Actualment es tracta d'un enclavament dedicat al descans i d'especial importància en les festes patronals. És d'estil neogòtic la façana encara que el cos principal és gòtic de planta rectangular i arcs apuntats. Es troba en bon estat degut a la seua recent restauració.
La Torre d'Albal és d'origen àrab, és a dir, es tracta de la construcció més antiga de la localitat. És de caràcter defensiu i a més amb finalitats de vigilància així com la majoria de torres que trobem en tota la província de València. És de planta quadrada i encara es poden observar els merlets en la seua part més alta. El seu estat actual de conservació actual és bastant bo, ja que ha sigut restaurada recentment, a més es troba protegida per la llei de conservació del patrimoni històric espanyol.
Respecte als edificis de caràcter religiós, cal esmentar l'Església de Nostra Senyora dels Àngels la qual data del S. XVII, d'entre les construccions religioses de la localitat és la més representativa. Potser el més cridaner de l'Església és la seua volta central, amb els nervis creuers que uneixen els contraforts. Actualment el seu estat de conservació és bo malgrat les remodelacions que ha patit.
Les celebracions més importants són la festivitat de Sant Blai, patró de la població, el 3 de febrer, en la qual es realitza una romeria a l'ermita i el “replà” de Santa Ana, on s'ofereix el típic “porrat”; les festes majors de la població, en honor a la patrona Santa Ana, que culminen entre el 26 i el 28 de juliol, i també les Falles, de les quals es planten set en diferents sectors del municipi. Així mateix, se celebren en la població les festes de sant Antoni Abat, al gener, i les de Sant Roc, a l'agost. Com a festes de barri o carrer, cal assenyalar a més les de Sant Antoni i Sant Vicent, que celebren els veïns dels carrers que porten el seu nom.
Ací podeu consultar la programació de Festes de Santa Ana d'Albal 2023.
Com en la resta de la província, són típics els focs artificials, les misses, els bous, processons, concerts de música, les cavalcades i les revetles. També destaquen les «Albaes» a les dames i reina de les festes.