Prop d'un milió i mig de fotografies ha arreplegat ja la Universitat de València (UV), aportades per 850 famílies que van resultar afectades per la DANA que va impactar durament sobre la comarca de l'Horta Sud i altres zones el 29 d'octubre de 2024. Professionals i voluntariat treballen en la seua recuperació en les instal·lacions de la institució docent i en cinc laboratoris de campanya.
Així va quedar patent en la taula redona que l'Ajuntament d'Alaquàs, la Mancomunitat de l'Horta Sud i la pròpia UV van organitzar fa uns dies, amb l'objectiu d'analitzar la marxa del projecte “Salvem els Fotos” i les possibilitats que obri per al futur. L'activitat se celebrava amb motiu de l'aniversari de l'expropiació del Castell, que compleix ja 22 exercicis, i va tindre lloc a la sala de la Xemeneia.
L'acte va estar conduït per la Coordinadora Intermunicipal de la Mancomunitat, la periodista Laura Sena. La primera a prendre la paraula va ser la regidora de Cultura d'Alaquàs, Marta Murciano, qui va expressar “el ferm compromís” de les institucions que donen suport al projecte “amb la recuperació de la memòria i de suport a totes eixes veus que han perdut la vida i part de la seua història”.
Per part seua, la vicerectora de la UV, Ester Alba, va intervindre per a agrair la “solidaritat” que el projecte havia rebut, en forma de voluntariat i donacions de material i tecnologia, però “continua fent falta molta ajuda”. Alba va indicar que el prop de milió i mig d'imatges que la ciutadania els ha confiat podran recuperar-se gràcies a la col·laboració del personal i els espais on estan els laboratoris de campanya: el Museu d’Història Natural, el Museu de l'Horta Sud, el Castell d’Alaquàs, el Centre d’Art Contemporani d'Algemesí i el museu el l’Alamanzón d'Utiel.
Ja en la taula redona, la responsable de Patrimoni de la UV, Marisa Vázquez de Agredos, va reflexionar que Salvem els Fotos era “en principi” un projecte de “recuperació de la memòria fotogràfica de les famílies”. “Conforme avança és també un espai de creixement personal i d'aprenentatge que ens fa forts col·lectivament per a tirar avant després del que ha passat”, va afegir.
Per part seua, l'historiador i director de Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, Enric Juan, la família de la qual va resultar afectada per la ‘pantanà’ de 1982 a Alzira, va defensar que, a més de la importància que recuperar les fotografies té per a les famílies, “si són digitalitzades, catalogades i posades a la disposició de la gent en una base de dades, seran un tresor per a estudiar la història local de l'últim segle, a partir de la vida quotidiana de les persones”.
També va participar en la taula el fotògraf Óscar Padi, la família del qual ha sigut afectada per la DANA a Alaquàs. “Salvem els Fotos era una iniciativa necessària. Quan passes per aquestes tragèdies, t'adones del poder de les fotos per a la gent”, va indicar i va posar com a exemple una imatge del terratrémol de Lorca en el qual apareixia un ancià que havia rescatat la foto de comunió de la seua neta, enfront d'altres estris.
Finalment, la voluntària Ángeles Fresneda va explicar el procediment que se segueix en els laboratoris de recepció i documentació de cada aportació que fan les famílies, així com el tractament. “Cada foto que porta és tractada amb molta manyaga. Quan arriben dues juntes plenes de fang, les enlairem i veiem que apareixen les dues imatges, és una alegria molt gran”, va indicar.