Relecturas, una perspectiva de gènero a les col.leccions de sis museus valencians

El Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March ha acollit la presentació del projecte ?Relecturas. Itinerarios Museales en Clave de Género? que convida a tornar a mirar, a rellegir, les peces exposades des d'una perspectiva de gènere. De manera que el visitant puga generar nous discursos sobre les peces exposades i reflexionar sobre el paper de la dona, els mites patriarcals o la desigualtat social entre homes i dones.

Feminitat, masculinitat, estereotips, rols assignats' són alguns dels temes que tracta aquest projecte, elaborat per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València per encàrrec de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Ofereix mirades diverses dirigides a les col·leccions que alberguen cadascun dels sis museus participants (Museu Comarcal de l'Horta Sud, Museu del Margalló d'Aldaia, Museu d'Història de València, Museu Valencià d'Etnologia, Museu de Prehistòria de València i el Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí). A l'acte de presentació van assistir el president del Consorci del Museu Comarcal i de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa; el Subdirector General de Patrimoni i Museus, Antonio Bravo; Esther Alba, Degana de la Facultat de Geografia i Història; Liliane Cuesta, conservadora del Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí; les directores i directors dels sis museus participants en el projecte; la coordinadora de programes de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Felicidad López; així com alumnes de la Universitat de València i persones que han participat en l'elaboració del projecte.

El president del consorci del Museu Comarcal de l'Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa, ha agraït a les directores del projecte haver triat el museu comarcal com a espai per a presentar aquest projecte ?que permet rellegir la nostra col·lecció permanent des d'una perspectiva de gènere i treballar per la visibilización real de la dona en cada època? i ha aprofitat per a anunciar les mesures en les quals s'està treballant per a promoure la igualtat des de l'organisme supramunicipal que presideix. Així com que l'III Ciclopasseig pel Patrimoni, organitzat per la Xarxa d'Entitats pel Patrimoni (XEP), seguirà la ruta d'aquests sis museus per a visibilizar el projecte de manera transversal.

El gènere reuneix un conjunt de trets (rols, actituds, atributs físics, pautes de comportament, sexualitat,?) que s'associen a les persones, generalment sobre la base dels seus sexe, formant un sistema de classificació d'individus en categories concretes. Visitar aquests museus és reflexionar sobre el paper de la Història en aquesta matèria i qüestionar-nos el nostre paper en el foment d'aquestes actituds. S'ha dissenyat una web www.relecturas.es en la qual es troba tota la informació de les peces amb perspectiva de gènere de cadascun dels museus participants i proposa una ruta cultural per tots.

En el cas del Museu Comarcal de l'Horta Sud els elements de l'exposició permanent escollits per a la seua relectura des d'una perspectiva de gènere són el pupitre, la granera i el bressol.

El pupitre fa referència a l'educació formal. L'accés en la comarca de l'Horta es va desenvolupar de manera gradual, limitada i desigual. El model escolar configurat per l'Estat mitjançant la legislació que va regular l'ensenyament entre 1860 i 1940, es correspon a una societat patriarcal, basada en una interpretació de les diferències entre homes i dones, desfavorable a les segones. La formació estava orientada a la consolidació de la divisió sexual del treball: es va planificar un ensenyament en escoles separades i el currículum femení atenia fonamentalment a qüestions domèstiques. La Llei Moyano de 1857 contempla les següents ?Labors pròpies del seu sexe. Elements del dibuix aplicat a les mateixes labors. Lleugeres nocions d'Higiene domèstica?. Els lleugers avanços produïts en l'etapa republicana cap a la coeducació, van patir una reculada en l'escola del nacional-catolicisme, que, assigna a la dona un rol d'esposa i mare dins de l'àmbit domèstic.

La granera representa clarament la divisió sexual del treball pròpia de la nostra cultura tradicional, basada en les dualidades home/dona producció/reproducció, espai públic/domèstic. En el nostre imaginari apareix vinculada a la dona i a l'àmbit domèstic, però l'ofici relacionat amb la seua producció i distribució era exercit per homes.

I el bressol fa referència a la maternitat/paternitat, al llarg del segle XIX es va conformar el concepte burgés de família nuclear, que potencia els vincles afectius entre progenitors i la seua descendència i enfoca la paternitat/maternitat cap a l'educació i socialització dels fills. La dona cobra especial importància en la criança i educació, idealitzant la seua imatge de mare, mentre que el pare és exemple moral i qui para esment a la instrucció dels fills, especialment els homes. El pare exercia legalment la pàtria potestat sobre els fills i la tutela legal sobre la seua esposa.

En la web del projecte, a més d'informació per als visitants, hi ha un segon nivell d'informació més acadèmic i tècnic, que contempla l'elaboració de material didàctic per al públic infantil perquè el projecte vol incidir en l'educació en valors i en el respecte, la convivència i tolerància per a aconseguir una igualtat real i efectiva entre homes i dones.