Els xiquets i xiquetes que resideixen en els municipis afectats per la DANA a la comarca manifesten, un any després, problemes de somni i de concentració, a més d'haver baixat el rendiment escolar. Així s'ha posat de manifest en l'estudi “Impacte de la DANA d’octubre de 2024 en la infància i adolescència dels municipis de l'Horta Sud: vies per a una reconstrucció des d’un enfocament de drets”, promogut per Save de Children, i elaborat per la Universitat de València amb la participació de la Mancomunitat de l'Horta Sud.
El diagnòstic ha sigut presentat aquest dimarts, 18 de novembre, en la seu de la institució comarcal per la proximitat amb el Dia Mundial de la Infància, que se celebra aquest dijous 20 de novembre. Un centenar de representants dels ajuntaments, la comunitat educativa comarcal i les entitats socials que treballen en el territori ha assistit a la presentació i ha formulat propostes.
En l'acte han intervingut el president de la Mancomunitat, José F. Cabanes; el director territorial de Save the Children, Rodrigo Hernández, i la professora que ha coordinat el treball, María Jesús Perales, així com per l'equip integrat per Pietat Sahuquillo Mateo, Margarita Bakieva Karimova i Joan María Senent Sánchez, per part de la UV, i per Lian Martínez Moya, de la ong.
El president de la Mancomunitat, José F. Cabanes, ha recordat que la institució ha promogut nombroses aliances per a analitzar les conseqüències de la DANA “de la mà de la ciència i els sectors professionals”, però “existia una especial preocupació en l'impacte a la infància i l'adolescència”. D'ací que haja agraït la implicació de Save the Children als pobles i en el diagnòstic actual, i també a la Universitat de València, a la qual ha definit com “la gran aliada de l'Horta Sud en aquesta catàstrofe”.
Per part seua, el director territorial de Save the Children, Rodrigo Hernández, ha defensat que atés que “el problema no s'ha acabat quan el fang es va traure dels carrers sinó que l'afecció psicològica continuarà i també l'econòmica en les famílies”, Save the Children va apostar per fer “un estudi científic per a tindre una visió clara del que ha passat que ens permeta incidir amb accions en el futur”.
En aquest sentit, la professora María Jesús Perales ha considerat “un privilegi” l'oportunitat de realitzar-lo i treballar “amb la xarxa de la Mancomunitat”, encara que també ha advertit que “no té sentit que es quede ara en el calaix” sinó que és necessària “la participació de tota eixa xarxa per a tornar a començar”. L'experta ha indicat que l'estudi parteix de tres nivells d'afecció en els 20 municipis de l‘Horta Sud (extrema, mitjana i baixa) i ha tingut en compte la perspectiva de gènere en tot el seu desenvolupament.
Afecció socioemocional
L'equip tècnic ha explicat el procediment per a elaborar l'estudi (una enquesta a través dels 20 ajuntaments, grups de treball, entrevistes i altres accions) i ha esbossat algunes de les conclusions en matèria de les famílies, l'educació i la salut. Una d'elles és que “una vegada més, no s'ha posat a la infància en el centre de tot o, almenys, en el centre de les voluntats dels quals més poder de maniobra tenen” però la crisi “és una oportunitat transformadora” per a canviar alguns aspectes i reforçar la protecció als drets de la infància, entre ells el de tindre entorns segurs.
Respecte a conclusions específiques, el diagnòstic reflecteix que el 70% de les famílies considera que la seua llar ja no és segur després de la catàstrofe i un 25% continua necessitant suport institucional i social per a tirar avant. També assenyalen que ha existit una xarxa de suport en la comunitat, que ha de mantindre's.
Així mateix, un 71% dels xiquets i xiquetes han tingut afecció en el rendiment escolar després de la DANA per les dificultats per a estudiar, la falta d'espais segurs que utilitzaven privats i públics (entre ells les pròpies escoles) o les pròpies relacions amb els seus amics i amigues. I un 50% de l'alumnat necessita actualment suport psicosocial mentre que un 38% del professorat també el requereix.
Sobre la salut, l'estudi revela problemes per a agafar el son de la infància i l'adolescència, “en una edat en la qual és necessari el descans per al seu desenvolupament”, un assumpte “al qual cal donar una resposta urgent”. També es detecten problemes de concentració a l'escola i augment d'irritabilitat. En aquest sentit, s'ha posat l'accent en la importància de recuperar l'activitat esportiva, que va més enllà del físic sinó que té un imprescindible component relacional.
Decàleg per a la infància
Finalment, l'equip ha proposat un decàleg com a full de ruta per a una reconstrucció més justa, que inclou proposades com formar-la a la infància i adolescència per a actuar de manera segura davant situacions d'emergència, reconstruir prioritzant els entorns de la infància començant per les escoles, cuidar la salut mental amb equips especialitzats, recuperar el joc per a sanar i créixer o activar espais de participació infantil.