El ple de la Mancomunitat de l'Horta Sud va aprovar el passat dimecres una declaració institucional que marca les línies d'actuació de l'entitat intermunicipal per a afrontar la reconstrucció social i econòmica de la comarca després de la pandèmia. D'aquesta manera, els vint municipis que formen l'Horta Sud es comprometen a continuar col·laborant activament entre ells fomentant la solidaritat entre administracions amb la creació de la taula de diàleg “Units per l'Horta Sud”. Aquest fòrum donarà continuïtat a les reunions extraordinàries d'alcaldes, alcaldesses i portaveus que la Mancomunitat ha organitzat durant l'estat d'alarma.
La “Declaració institucional de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud per a la reconstrucció social i econòmica de la comarca” està dividida en sis eixos temàtics. En el primer d'ells s'assumeixen tots els compromisos del Pacte Horta Sud que ha publicat la Fundació Horta Sud i a la qual ja s'han adherit centenars de persones, empreses i institucions públiques de la comarca. La Mancomunitat assumeix l'essència del Pacte que destaca que la col·laboració i el desenvolupament de xarxes de treball col·laboratiu amb la societat civil “es converteix en fonamental en la nova normalitat”.
El segon bloc temàtic de la declaració resumeix algunes mesures enfocades al foment de la solidaritat entre corporacions locals. En aquest sentit, la Mancomunitat es compromet a crear la taula de diàleg “Units per l'Horta Sud” que pretén donar continuïtat a les reunions de coordinació que ha vingut organitzant durant l'estat d'alarma en les quals alcaldes, alcaldesses i portaveus han compartit solucions a problemes comuns. A més, l'entitat intermunicipal treballarà per a la creació d'una “comissió especial de resposta a emergències amb professionals municipals formada per un equip multidisciplinari tècnic per a situacions d'emergència social, preventiu i d'intervenció”.
Les accions per a la recuperació econòmica i de l'ocupació ocupen el tercer dels blocs. La Mancomunitat de l'Horta Sud es compromet, entre altres mesures, a continuar impulsant l'Observatori Industrial que s'està desenvolupant des de l’ACCO (Acord Comarcal per la Creació d’Ocupació) com a eina de coneixement i anàlisi de l'actual situació socioeconòmica per a l'elaboració de plans estratègics. Quant al foment de l'ocupació, la Mancomunitat treballarà per a incloure en totes les seues licitacions públiques clàusules socials que faciliten la contractació d'empreses de la comarca. A més, es reprendran els processos de contractació de personal paralitzats durant la declaració de l'estat d'alarma i s'estudiaran “accions per a millorar processos de gestió del talent jove per a l'adquisició de nous coneixements i noves capacitats al servei de l'activitat emprenedora”.
Polítiques socials, innovació i recursos
En l'apartat social, la declaració institucional se centra en l'habitatge com un dret fonamental no resolt. En este sentit, la Mancomunitat de l'Horta Sud s’implicarà, conjuntament amb els ajuntaments, en la “cerca de solucions per a afavorir el manteniment i l'accés a l'habitatge especialment entre els col·lectius més vulnerables i castigats per la pandèmia”.
A més, l'organisme comarcal es compromet a mantindre la seua aposta per les polítiques d'igualtat, ja que l'augment de la violència de gènere durant el confinament i les dificultats de conciliació demostren que continuen sent “problemes sense resoldre que han de mantindre's molt presents en les agendes dels organismes públics”.
La declaració institucional situa també a la innovació i a la tecnologia digital com a aliats en la reconstrucció. Per això, la Mancomunitat de l'Horta Sud es compromet a “crear i impulsar una Xarxa comarcal de Desenvolupament Tecnològic que reunisca els governs locals i a les empreses, així com a tots els actors i interlocutors territorials que col·laboren perquè, a través de la cooperació publicoprivada, planifiquen i lideren el repte de la necessària transformació digital, la responsabilitat social i el desenvolupament sostenible de la nostra comarca”.
Finalment, els ajuntaments de l'Horta Sud sol·liciten a través d'aquesta declaració al govern central que de manera urgent permeta als consistoris “poder disposar del 100%” dels seus superàvits, així com dels romanents de tresoreria de 2019 i d'anys anteriors, “flexibilitzant la regla de la despesa, amb independència de si es compleixen o no els requisits establits en la disposició addicional sisena de la Llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera”.
Suport de tots els grups a la declaració
La presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud Eva Sanz va comentar durant la celebració del ple en què la reconstrucció és una tasca que ha d'implicar la col·laboració i solidaritat de totes les administracions públiques. “La reconstrucció de la comarca ha de passar obligatòriament per la col·laboració entre administracions i per la solidaritat entre elles. Per això, des de la Mancomunitat assumim el repte de continuar sent el fòrum de trobada per a facilitar aqueixa col·laboració entre els ajuntaments de la comarca. Units serà més fàcil”, ha explicat.
Per part seua, Vicent Zaragozá portaveu del grup socialista en la Mancomunitat va destacar que és l'hora de “treballar totes i tots junts per a aconseguir la reconstrucció social i econòmica dels municipis de l'Horta Sud”. “Prendre totes les mesures adequades per a acabar amb la transmissió de la COVID-19, portar avant polítiques econòmiques més sostenibles i reduir l'impacte negatiu sobre els col·lectius més vulnerables ha de ser una prioritat per als ajuntaments. Ara, més que mai, hem de posar a les persones en el centre de les polítiques municipals”, va explicar Zaragozá.
El portaveu del Partit Popular en la Mancomunitat, Rubén Molina, va subratllar la importància de la unitat de tots els partits en la redacció i aprovació d'aquesta declaració institucional. Molina va remarcar també la importància dels ajuntaments per a "potenciar la labor dels empleats públics amb l'administració electrònica, el teletreball i l'aplicació de noves tecnologies en àrees com l'educació i els serveis socials" i va reclamar "comptar amb el finançament i recursos econòmics per part de l'administració central i autonòmica concordes a les necessitats de la nostra comarca que permeten sufragar les despeses de la pandèmia i afrontar la recuperació amb plenes garanties".
El grup de Compromís, a través del seu portaveu Isabel Martín, va defensar l'adhesió del seu partit a la declaració institucional perquè “ara més que mai cal estar units per a fer front als reptes als quals ens enfrontem”. Per a Martín, aquesta pandèmia de caràcter mundial tindrà conseqüències que hauran d'assumir els ajuntaments amb recursos propis per això va exposar la necessitat de “poder disposar dels estalvis dels ajuntaments per a pal·liar els efectes socials, per a reconstruir la comarca d'una forma sostenible en la qual es reforcen els serveis bàsics i impulsar un nou model econòmic basat en l'economia circular i de proximitat”. “Hem d'alçar la veu per a exigir al govern de l'estat que ens deixe disposar dels superàvits i romanents de tresoreria flexibilitzant la regla de despesa”, va afegir l'alcaldessa de Paiporta.
Finalment, Rafael Mercader, portaveu de Podemos, va assenyalar que les persones que formen el seu partit creuen “fermament en la unitat dels pobles com a eina per a la defensa dels interessos dels nostres veïns i veïnes”. “Des de la Mancomunitat, no sols aprovem una declaració d'intencions, sinó que ens comprometem a treballar i a lluitar perquè la nostra comarca torne a ressorgir i torne a ser un referent en drets socials, ocupació i economia”, va concloure Mercader.